Content
O bunny belier té una àmplia gamma de noms com Mini Lop o el conill d'orelles caigudes, ja que les seves orelles caigudes el fan destacar com un exemplar únic i distingit. el seu nom científic és Oryctolagus cuniculus.
Hi ha dues teories sobre l'origen d'aquest conill. Algunes persones afirmen que són descendents de conills de Flandes, mentre que d'altres assenyalen un origen francès esmentat als llibres de cria de conills del segle XIX.
Font- Europa
- França
apariència física
El conill Belier té un cap ampli i voluminós, famós per les seves llargues orelles que cauen pels dos costats. Al començament de la vida, les orelles estan erectes, caient lentament a mesura que creix el conill. És un conill de mida mitjana, que pesa entre 5 i 7 kg.
A més de ser una mica més petites, les femelles tenen galtes que no existeixen en el cas dels mascles.
Podem trobar conills en una àmplia gamma de colors, inclosos el blanc, el gris o el marró, per exemple. A més, i segons el país de creació, poden tenir característiques físiques lleugerament diferents, composant així diversos tipus de conill Belier:
- French Belier: destaca pel seu pes i envergadura i les seves orelles són especialment grans.
- Belier Inglês - Les orelles d’aquesta soca Belier són molt grans en proporció al seu cos, mesuren entre 55 i 64 cm.
- Neerlandès - És bastant petit i en general no supera els 2 kg.
- Belier o Lop alemany: una mica més gran que el Belier holandès, tot i que és un petit conill.
- Belier o Kashmir Lop: el seu pelatge és particularment suau i una mica llarg.
- Belier o Lion Lop: molt pelut i exòtic.
Comportament
Normalment parlem d’un lagomorf dolç i tranquil. A diferència d'altres races de conills, aquest és un exemplar especialment dolç i suau. És adequat per a cases on hi ha harmonia i tranquil·litat, ja que al conill Belier li encanten el descans i la comoditat, fins i tot dins d’un apartament o casa.
Si teniu altres mascotes a casa vostra, tingueu especial atenció per evitar conflictes. Podeu intentar promoure un bon entorn i, per a això, podeu trobar articles sobre la convivència de gats i conills que us seran molt útils.
cura
La cura del conill és essencial per a un correcte desenvolupament. El conill Belier ha de tenir una gàbia gran i un gran espai per córrer i jugar, sent molt important que exerceixi els músculs. No oblideu mirar el conill sempre que estigui a terra, ja que pot rosegar un cable o un objecte perillós.
Col·loqueu estelles de fusta o serradures, materials que absorbeixin bé l’orina. També hauríeu de tenir alguna cosa per rosegar per evitar un creixement anormal de les dents, un alimentador, un bevedor i un niu per amagar-se a la nit. Proporcionar un clima temperat sense canvis bruscos de temperatura. Informeu-vos de la cura específica del conill Belier.
Tot i que la freqüència depèn de la raça, el conill Belier necessita una preparació regular per mantenir el pelatge lliure d’embolics, brutícia i cabells morts. No cal banyar-lo, ja que fan la seva pròpia higiene. Si trobeu brutícia, podeu netejar la zona amb una tovallola per a nadons.
Si el vostre conill no fa prou exercici, pot patir el creixement de les ungles, que s’hauria de retallar de tant en tant. Si no sabeu com fer-ho, pregunteu al vostre veterinari que expliqui com podeu fer-ho a casa.
Finalment, heu de saber que el fitxer neteja de gàbies de conill És molt important, ja que mantenir-se amb l’orina durant massa temps pot augmentar el risc d’infeccions o fongs.
menjar
Als conills més menuts els agrada menjar. Per aquest motiu, és fonamental calcular correctament la qualitat dels aliments necessaris per prevenir l’obesitat (podeu fer-ho comprovant les indicacions de l’envàs). Aquesta quantitat també s’ha de dividir en tres àpats al dia, cosa que afavoreix la digestió.
Per descomptat, també haureu de disposar d’aigua fresca i neta a l'abast de la mà que estigui disponible durant tot el dia. Recomanem els típics bevedors de gàbies per a grans rosegadors lagomorfs, ja que els bols són fàcils de girar i s’embruten més ràpidament.
Mantingueu-vos informat sobre la dieta del conill per saber què necessita en cada etapa específica de la seva vida.
Salut
El conill Belier generalment viu una mitjana d'entre 8 i 10 anys. No obstant això, l'esperança de vida d'un conill depèn de diversos factors, com ara l'alimentació, la cura o l'absència de malalties.
Us recomanem que prevengueu tot tipus de malalties consultant el vostre veterinari i administrant les vacunes necessàries per crear immunitat contra determinats virus. Fins i tot si el conill no surt de casa, es pot infectar amb bacteris o deixalles presents a la roba, per exemple. A continuació, identifiquem les malalties més freqüents que poden afectar el vostre conill Belier:
- Sarna: Consisteix en un tipus d’àcar que ataca directament la pell de la vostra mascota. És difícil que un conill pugui fer sarna si resideix a l'interior, així que aneu al vostre veterinari si observeu algun símptoma perquè l'animal es desparasiti.
- orina vermella: Sol ser causada per un dèficit d’aliments. Intenta veure si menja fruites i verdures. Si menja, és possible que hagi desenvolupat una infecció urinària.
- coccidiosi: Es produeix per microorganismes anomenats Coccides, un paràsit que es infecta fàcilment a través de femtes infectades. Provoca diarrea i deshidratació greus. Aneu al vostre veterinari perquè pugueu tractar el problema si actueu ràpidament.
- Pneumònia: Sol aparèixer en èpoques fredes de l’any. També pot aparèixer si la vostra mascota està exposada a corrents d’aire. Si no proporciona una cura addicional, el conill pot empitjorar.
- Cal·los: Es produeixen pel sedentarisme físic del conill. És particularment freqüent quan passes massa temps dins de la gàbia, sobretot a les potes posteriors.
- Creixement anormal de les dents: És freqüent quan el conill no té accés a farratge ni a altres elements que pugui mossegar, com ho faria a la natura.
No oblideu que si heu decidit adoptar un conill, és molt important que li doneu un bon nom.