Content
- Què és l’epilèpsia canina?
- Causes de l’epilèpsia en gossos
- Què fer durant un atac epilèptic
- Diagnòstic i tractament
EL epilèpsia en gossos o l’epilèpsia canina és una malaltia que, tot i ser compatible amb la vida de l’animal, és una gran preocupació i xoc per a les persones que viuen a casa. Però no us preocupeu, hi ha molta gent que pateix el mateix que vosaltres.
En aquest article de PeritoAnimal explicarem tot el que necessiteu per entendre aquesta malaltia, el seu tractament i us donarem alguns consells bàsics sobre com actuar durant les crisis.
Recordeu que hi ha molts altres gossos al món que pateixen aquesta malaltia i que viuen de la millor manera possible amb propietaris com vosaltres, seguiu lluitant i continueu!
Què és l’epilèpsia canina?
L’epilèpsia és una malaltia neuronal que es produeix quan hi ha una activitat electroquímica exagerada i descontrolada al cervell.
Hem de tenir clar que al cervell dels gossos, així com als humans, les funcions les duen a terme estímuls elèctrics que van d’una neurona a una altra. En el cas de l’epilèpsia, aquests estímuls elèctrics són inadequats i provoquen una activitat cerebral anormal.
El que passa al cervell també es reflecteix en el cos. L’activitat electroquímica que es produeix a les neurones envia ordres a contracció muscular, això és característic dels símptomes d'un atac d'epilèpsia, on l'activitat muscular és completament incontrolat i involuntari. Durant la crisi també podem observar altres símptomes com la salivació excessiva i la pèrdua de control dels esfínters.
Causes de l’epilèpsia en gossos
Les causes d'un convulsió epilèptica n’hi pot haver molts: tumors, intoxicació, insuficiència hepàtica, traumes, diabetis, ...
Però la causa de l’epilèpsia (no una convulsió secundària a un altre problema) sempre és hereditari. No només és una malaltia hereditària, sinó que també afecta especialment a determinades races com el pastor alemany, Sant Bernat, Beagle, Setter, Caniche, basset i Basset Hound.
Tot i això, també pot afectar altres races. L’aparició de la primera crisi d’epilèpsia es produeix entre aproximadament 6 mesos i 5 anys.
Què fer durant un atac epilèptic
Una crisi dura aproximadament 1 o 2 minuts, tot i que per a la família humana de l’animal pot semblar una eternitat. És molt important que ho sàpigues en cap cas s’ha d’intentar treure la llengua, ja que la podria mossegar.
Ell ha de col·loqueu l’animal sobre una superfície còmoda, com ara un coixí o un llit per a gossos, de manera que no us feriu ni feriu cap superfície. Allunyeu el llit de les parets per no patir cap trauma.
Després de l'atac, el gos estarà esgotat i una mica desorientat, us proporcionarà el màxim descans i recuperació. Els propietaris d’animals de companyia sovint poden percebre que el gos patirà una crisi perquè està més nerviós, inquiet, tremolant i amb dificultats de coordinació.
Moltes fonts informen que l’epilèpsia pot ser un trauma per als nens que viuen a casa, però afortunadament es produeixen moltes convulsions a la nit. Tot i això, es considera convenient explica al nen què li passa al gos, tot deixant clar que no s’ha de patir per la vida de l’animal.
Diagnòstic i tractament
Com ja hem esmentat, una crisi d'epilèpsia pot correspondre a moltes altres malalties o pot ser una autèntica epilèpsia. Si la vostra mascota ha patit un atac d’aquest tipus, portar-lo al veterinari immediatament, només ell podrà realitzar un diagnòstic adequat.
L’epilèpsia no suposa un perill per a la vida de l’animal, tot i que s’han d’augmentar les precaucions perquè no pateixi cap dany. El tractament es realitza amb fàrmacs que redueixen l’activitat cerebral, com el fenobarbital, i també es pot tractar amb relaxants musculars com el Diazepam.
Els propietaris implicats i atents a la cura que necessita un gos amb epilèpsia és, sens dubte, un factor important per millorar la qualitat de vida de l’animal.
Aquest article només té finalitats informatives, a PeritoAnimal.com.br no podem prescriure tractaments veterinaris ni realitzar cap tipus de diagnòstic. Us suggerim que porteu la vostra mascota al veterinari en cas que tingui algun tipus de malaltia o molèstia.