Content
- Símptomes de l’otitis canina
- Causes i factors de risc
- Diagnòstic d’otitis canina
- Tractament de l’otitis canina
- Prevenció de l’otitis canina
Otitis en gossos és una de les malalties més freqüents en gossos i, per aquest motiu, és una de les principals causes de la consulta veterinària, per això hem creat aquest article de PeritoAnimal per aclarir els vostres dubtes.
L’otitis és la inflamació del conducte auditiu i es pot produir per diferents causes com al·lèrgies, paràsits, cossos estranys a l'oïda, etc. Tot i que pot no ser infecciós, gairebé sempre s’acompanya d’infeccions de l’oïda, ja sigui perquè les infeccions precoçs de l’oïda causen infeccions posteriors o perquè les infeccions han evolucionat cap a infeccions de l’oïda.
Símptomes de l’otitis canina
Els símptomes pot aparèixer de forma sobtada o gradual. En els gossos amb otitis pot notar un o més dels símptomes següents:
- Irritació o inflamació de l'oïda o del canal auditiu.
- El gos es frega el cap o la cara amb freqüència.
- Rascat constant de les orelles (pot ser molt intens).
- Sacseja el cap amb freqüència o manté el cap inclinat.
- Taps de cera o excés de cera al conducte auditiu.
- Úlceres o cicatrius a les orelles.
- Pèrdua de cabell a les orelles o al seu voltant.
- Secrecions del conducte auditiu.
- Pèrdua d’equilibri.
- Camina en cercles.
- Disminució o pèrdua d’audició.
- Mala olor a les orelles.
- Dolor a les orelles o al seu voltant.
- Depressió o irritabilitat.
- Engrossiment de la pinna auditiva.
Causes i factors de risc
L’otitis en gossos pot tenir diferents causes, des d’altres problemes de salut fins a cossos petits que entren a l’oïda. Els factors que causen aquesta malaltia són:
- Entorn favorable a les infeccions. El canal auditiu del gos és humit i càlid, proporcionant un entorn propici per al creixement de fongs i bacteris. En condicions normals, el cos allunya aquests patògens, però els canvis hormonals, les al·lèrgies o la humitat addicional poden trencar aquest equilibri i permetre el desenvolupament d’infeccions.
- paràsits. Els paràsits externs com àcars i puces causen irritació i danyen els teixits, a més de promoure la secreció de cera. El gos, quan es ratlla, també es fa mal a les orelles i als canals auditius. El resultat és la inflamació i la infecció de l'herpes zòster.
- objectes estranys. Els objectes petits que entren al conducte auditiu del gos causen irritació que provoca inflamacions i infeccions. Normalment, aquests objectes són llavors o parts de plantes que s’enganxen al pelatge del gos i alguns entren a l’orella. Els objectes també poden entrar quan s’intenta netejar l’orella del gos sense saber com fer-ho.
- Al·lèrgies. Els gossos amb al·lèrgies sovint desenvolupen infeccions de l’oïda. Les al·lèrgies canvien l’entorn del conducte auditiu i afavoreixen el desenvolupament d’infeccions secundàries causades per fongs o bacteris. En aquests casos, les al·lèrgies s’han de tractar a més de les infeccions.
- Trauma. El dany de l’oïda a causa d’un trauma pot provocar infeccions i infeccions de l’oïda. El trauma pot ser causat pel mateix gos que es ratlla o es frega, per baralles amb altres gossos o altres animals o per accidents. També pot passar netejar l’orella si no es té cura.
- Desequilibris hormonals. Igual que les al·lèrgies, els desequilibris hormonals poden fer que el medi ambient del conducte auditiu sigui favorable per al creixement de fongs i bacteris.
- altres causes. Altres causes d’otitis en gossos són els factors hereditaris que predisposen a la malaltia, els pòlips i els tumors.
Aquesta malaltia pot aparèixer en qualsevol gos, però els que tenen més risc de patir-la són:
- Gossos amb canals auriculars mullats crònicament (gossos que es banyen amb freqüència).
- Gossos amb cabells abundants a l’interior del conducte auditiu (caniches, schnauzers i terriers).
- Gossos amb orelles caigudes, perquè això dificulta la ventilació del conducte auditiu (Bulldogs, Golden Retrievers, Labradors, Basset Hounds, Beagles, etc.).
- Gossos amb canals estètics (estenòtics), com el Shar Pei.
Diagnòstic d’otitis canina
El veterinari observa el a l’interior del conducte auditiu amb un otoscopi per buscar causes físiques d’inflamació (cossos estranys, tumors, etc.) i determinar els danys existents. També solia fer-ho agafar mostres exsuda de l’orella per observar-lo al microscopi o fer cultius de bacteris o fongs si cal.
La història del gos també és útil en el diagnòstic, ja que ajuda a determinar les causes de les infeccions de l’oïda. Així, el veterinari es pot fer una idea si hi ha traumatismes, factors hereditaris, al·lèrgies o altres factors implicats. Si el vostre veterinari creu que l’orella és causada per un altre estat de salut, és probable que demani altres proves, que poden incloure biòpsies, radiografies, tomografies, estudis neurològics, proves hormonals i proves d’al·lèrgia.
Tractament de l’otitis canina
L’otitis sol ser fàcil de diagnosticar i tractar, però és molt important fer-la a temps. Els cadells que no es tracten o es tracten massa tard poden desenvolupar problemes greus i fins i tot poden morir per infeccions.
El tractament inicial consisteix generalment en netejant l’oïda i administrant esteroides per disminuir la inflamació. Això sol anar acompanyat d’administrar un antibiòtic en cas d’infecció bacteriana, un antimicòtic en el cas d’una infecció per llevats o una substància insecticida segura per al gos en el cas d’una infestació de paràsits externs.
Si la inflamació i el creixement del teixit obstrueixen completament el conducte auditiu, la cirurgia sol ser l’única opció.
Quan l’otitis és conseqüència d’altres malalties, com ara al·lèrgies o problemes hormonals, és necessari seguir un tractament específic per a aquestes malalties.
Si l’otitis es detecta i es tracta a temps quan només es veu afectada la zona externa de l’oïda (otitis externa), el pronòstic és molt bo.Per contra, quan la malaltia ha afectat l’oïda mitjana o l’oïda interna, el pronòstic és més reservat i el gos pot perdre la capacitat auditiva.
Prevenció de l’otitis canina
si voleu evitar otitis en gossos, es recomana prendre les precaucions següents:
- Reviseu les orelles del vostre gos cada setmana si hi ha una secreció, una mala olor, inflor o altres signes d’infecció.
- Si el vostre gos neda amb freqüència, té orelles de disquet o té antecedents d’infeccions d’oïdes, és una bona idea netejar-les amb freqüència. La neteja només es fa per l'exterior de l'orella amb boles de cotó humitejades amb una substància netejadora que el veterinari recomana (no utilitzeu mai alcohol, peròxid d'hidrogen ni res més). Assegureu-vos que no introduïu res al canal auditiu del vostre cadell (no utilitzeu hisops de cotó).
- Si heu de netejar les orelles del vostre cadell, demaneu al veterinari que us mostri com fer-ho. Si us plau, no ho feu sense conèixer la forma correcta.
- En cas de símptomes d’otitis o infecció de l’oïda, consulteu el vostre veterinari immediatament.
Aquest article només té finalitats informatives, a PeritoAnimal.com.br no podem prescriure tractaments veterinaris ni realitzar cap tipus de diagnòstic. Us suggerim que porteu la vostra mascota al veterinari en cas que tingui algun tipus de malaltia o molèstia.