Content
- Pastor Català: Origen
- Pastor Català: Característiques
- Pastor Català: personalitat
- Pastor Català: cura
- Pastor català: educació
- Pastor català: salut
O pastor català és un dels gossos més apreciats i valorats per aquells que han gaudit de la seva companyia i presència. Aquest pelut company és molt fidel i, sens dubte, un dels millors gossos pastors que hi ha, no només per la seva intel·ligència i capacitat, sinó també pel seu caràcter estable i fidel.
Si esteu pensant en adoptar un gos pastor català, és molt important que llegiu aquest full de PeritoAnimal per conèixer les seves característiques, la seva personalitat i saber quina cura cal fer-lo feliç. Entre ells, destaquen la cura del cabell i l’exercici diari, fonamentals per a aquesta raça.
Font- Europa
- Espanya
- Grup I
- Rústic
- musculós
- sempre
- joguina
- Petit
- Mitjà
- Genial
- Gegant
- 15-35
- 35-45
- 45-55
- 55-70
- 70-80
- més de 80
- 1-3
- 3-10
- 10-25
- 25-45
- 45-100
- 8-10
- 10-12
- 12-14
- 15-20
- baix
- Mitjana
- Alt
- Equilibrada
- Tímid
- Sociable
- molt fidel
- Intel · ligent
- Actiu
- Tendre
- Dòcil
- Nens
- Cases
- senderisme
- Pastor
- Vigilància
- Esport
- arnès
- Refredat
- Calent
- Moderat
- Llarg
- Llis
- Difícil
- espés
Pastor Català: Origen
Es desconeix bona part de la història al voltant del gos pastor català. se sap que ho és una carrera molt antiga i es calcula que descendirà de gossos portats per conqueridors romans de la península Ibèrica cap al 150 aC
Els gossos locals de la regió s’haurien creuat amb gossos més ràpids portats per l’exèrcit romà (no amb els grans molossos que feien servir per a la guerra) i haurien donat lloc a diferents races europees.
Durant segles, el pastor català va tenir una gran popularitat a Catalunya gràcies a les seves grans virtuts de pastor i de guardià. No obstant això, la raça va perdre molts dels seus admiradors després de la Segona Guerra Mundial, arribant al límit de l'extinció. Afortunadament, als anys setanta, un grup de criadors va iniciar un programa per recuperar la raça. Avui es tracta d’un gos poc freqüent a la majoria de parts del món, però la població de pastors catalans augmenta lentament però gradualment.
Pastor Català: Característiques
El cos d’aquest gos és lleugerament més llarg que alt, amb una relació longitud: alçada a creu de 9: 8. també ho és fort i musculós, però no és pesat. La impressió general que dóna és de força i agilitat. Les potes són fortes i musculoses, capaces de recórrer grans distàncies.
El cap és fort i té una base àmplia, tot i que és lleugerament més llarg que ample. El nas és negre i recte. Els ulls són rodons i foscos. Són molt expressius i semblen alegres i intel·ligents, tot i que de vegades és difícil veure-les darrere del gruixut pelatge que els cau. Les orelles es posen altes, triangulars, primes i amb punta.
La cua de gos pastor català es pot presentar en dues varietats. En alguns és llarg, superant el pop. En altres gossos és curt, amb una longitud inferior a 10 centímetres.
El bell pelatge d’aquests gossos és llarg i aspre i pot ser rectes o lleugerament ondulades. Els gossos pastors catalans tenen abundant capa inferior a tot el cos, però sobretot al terç posterior. Al cap tenen un cabell abundant que forma barba, bigoti, nus superior i celles.
La pell d’aquests gossos té un aspecte d’un color quan es veu des de la distància, però quan els mireu de prop podeu veure que el color es defineix per una combinació de diferents tonalitats. Els colors bàsics resultants d’aquestes combinacions són groguenc, sorra i gris. De tant en tant, la combinació d’aquests colors, a distància, sembla que sigui negra i marró.
El canvi de cabell és molt curiós en aquesta raça, ja que es produeix en dues etapes. El Pastor Català primer canvia els cabells de la meitat frontal del cos i després els de la meitat posterior. Així doncs, durant un temps, sembla que es tractés d’un gos amb dos pèls diferents o dos cadells units en el mateix cos.
Els pastors catalans són gossos de mida mitjana. L'alçada a la creu dels mascles varia entre 47 i 55 centímetres i per a les femelles de 45 a 53 centímetres. El pes ideal no s’indica a l’estàndard de la raça FCI, però aquests gossos solen pesar entre 20 i 27 lliures.
Pastor Català: personalitat
Això és un gos molt fidel i amorós, però una mica reservat amb desconeguts. Com la majoria dels gossos pastors, el pastor català és molt intel·ligent, valent, estable, vigilant i treballador. A més, el vostre instints pastorals són tan forts que tendeixen a conduir el ramat fins i tot sense cap guia del pastor.
Dins de la casa, el gos d'ovella català és molt tranquil i pacífic: li encantarà que el facis pinzellar, parar atenció i passar llargues hores en serena tranquil·litat. És un gos molt agraït, dolç i entenedor, molt hàbil i empàtic. No obstant això, quan anem a passejar amb ell, és actiu i amb una personalitat aclaparadora, és realment molt àgil. encara que generalment crear un vincle especial amb un sol membre de la família, tendeix a comportar-se molt bé amb adults i nens. Especialment amb els més petits, aquest gos ho és extremadament acurat, protector i fidel.
Tot i que molta gent utilitza aquest magnífic gos com a eina de treball, el pastor català en necessita realment. família activa que ofereix molta diversió i pràctica d’exercicis i activitats físiques. Com hem esmentat anteriorment, el pastor australià és un gos desconfiat dels desconeguts i, fins i tot sense entrenar, és un excel·lent gos d'alarma que ens avisarà abans de l'arribada de qualsevol intrús. Té una potent escorça.
Pastor Català: cura
La cura del cabell del pastor català han de ser freqüents i rigorosos, en cas contrari poden aparèixer nusos acumulats i brutícia. Idealment, raspallar entre 4 i 5 vegades a la setmana amb cura, intentant arribar a totes les àrees. Es recomana buscar un pinzell amb passadors metàl·lics gruixuts i separats.
El bany no ha de ser freqüent, ja que elimina el greix protector natural de la pell. Per això, un bany cada dos mesos o quan està molt brut és el més adequat. Durant el bany, podem aprofitar per tallar-nos el cabell en algunes zones (els ulls, per exemple) amb molta cura i delicadesa. Això us ajudarà a mantenir el vostre aspecte esplèndid. No oblideu que si no sabeu com fer-ho exactament, l’ideal és anar a un professional.
Si no viviu en un entorn rural en què aquest gos pugui desenvolupar l'habilitat que va heretar de la natura, pastorant, hem de proporcionar activitats diferents i variades perquè pugui cremar l'energia acumulada. Per començar, serà bàsic permetre-li tenir almenys tres llargues caminades en què on 10 minuts al dia sense collar.
També és molt útil practicar exercici actiu almenys una o dues vegades per setmana. L’agilitat, el canicross o altres exercicis per a gossos adults són una excel·lent manera de mantenir els músculs d’aquest gos i estimular-lo mental i físicament. No hem d’oblidar mai que l’esport és fonamental per a aquesta raça, si trobeu que no podeu fer-li totes aquestes activitats, opteu millor per un gos més relaxat i tranquil.
Tot i les seves necessitats d’exercici, aquests gossos poden adaptar-se bé a la vida dels apartaments sempre que facin prou exercici. Són mascotes perfectes per a persones dinàmiques que prefereixen fer exercici amb freqüència.
Pastor català: educació
Estant reservat naturalment amb desconeguts, el gos pastor català ha de ser socialitzat des de ben petit. amb persones com amb gossos i altres animals. En cas contrari, el pastor català pot començar a desenvolupar un comportament temerós, antisocial i fins i tot agressiu a causa de la por. Per això, la socialització i la formació són tan importants.
D’altra banda, la seva capacitat per aprendre coses noves li permet entendre fàcilment els ordres d’obediència. La vostra intel·ligència i habilitat fes que sigui perfecte per a aquells a qui els agrada treballar l’educació i l’ensinistrament dels gossos que sempre haurien de basar-se en el reforç positiu o l’ús de clics. Mai hauríem d’utilitzar càstigs ni maltractaments amb aquesta raça, ja que són gossos sensibles.
Pastor català: salut
la carrera no especialment propens a patir malalties hereditària però ha de rebre l’atenció veterinària necessària. Les vacunes i les proves freqüents són importants. A més, és bo entrenar el gos perquè es pugui comprovar perquè el seu gruixut abric pot amagar algunes ferides.