Pastor-gallec

Autora: Laura McKinney
Data De La Creació: 3 Abril 2021
Data D’Actualització: 20 De Novembre 2024
Anonim
Nothing Else Matters by Metallica - Danish Guitar Performance - Soren Madsen
Vídeo: Nothing Else Matters by Metallica - Danish Guitar Performance - Soren Madsen

Content

O Pastor-gallec és l’única raça canina espanyola que s’ha desenvolupat a la regió de Galícia, una comunitat autònoma situada al nord-oest de la península Ibèrica. Tot i que no ha estat reconeguda per cap de les federacions canines més importants, com la FCI (Fédération Cynologique Internationale) o la RSCE (Real Sociedad Canina de España), el Consell de Galícia i el Club de Raça Pastor-Galego s’han unit donar visibilitat a aquesta excepcional raça de gos d'origen gallec, que destaca principalment per les seves habilitats com gos pastor i gos guardià.

En aquest article sobre les races de gossos de PeritoAnimal, parlarem detalladament sobre el pastor gallec, explicant-ne els orígens, les característiques físiques més destacades, la personalitat habitual de la raça, l'atenció, l'educació bàsica i els problemes de salut més freqüents. Seguiu llegint, us sorprendrà!


Font
  • Europa
  • Espanya
Personatge
  • Equilibrada
  • Tímid
  • molt fidel
  • Intel · ligent
  • Actiu
  • Tendre
Ideal per
  • Cases
  • senderisme
  • Pastor
  • Vigilància
  • Esport
Recomanacions
  • arnès
tipus de pell
  • Curt
  • Llis
  • Prim

Pastor-gallec: origen

La raça de gos pastor-gallec es va desenvolupar a Galícia, principalment com a gos de gos guarda de finques rurals i pastor de ramats. El seu nom es podria traduir per "gos de paller", perquè va ser a les palleres on aquests animals es van refugiar per descansar dels llargs viatges externs, pasturant i vigilant els animals, generalment ovelles i cabres.

La història d’aquesta raça sembla ser realment antiga, ja que prové dels gossos autòctons que ja en el Paleolític ajudaven els gallecs en les seves tasques diàries. Més tard, la raça es va estendre a altres parts d’Espanya i també a la resta d’Europa. Els pastors gallecs comparteixen els seus orígens amb altres races més populars com els pastors belgues, el pastor alemany, el pastor holandès i el El gos de Castro Laboreiro, d'origen portuguès.


Oblidats durant segles, els pastors gallecs van ser fins i tot considerats gossos mestissos, fins que el 2001 van ser oficialment reconeguts per diversos organismes oficials, com el Consell de Galícia i el Ministeri de Medi Ambient espanyol.

Pastor-gallec: característiques

Pel que fa a la morfologia, el Pastor-Galego destaca per ser un gos gran. Sol pesar entre 30 i 38 quilos, assolint una alçada entre De 59 a 65 centímetres entre els mascles i de 57 a 63 centímetres entre les femelles.

Aquests gossos tenen un cos semblant a un lupoide, és a dir, similar a un llop. Això es mostra en el seu cap triangular, el musell ample i el perfil recte, amb poca diferència d'angle entre l'os frontal i l'os nasal. Igual que els llops, el pastor gallec té les orelles erectes i triangulars, un coll espès i musculós, en perfecte equilibri amb les proporcions de la resta del seu cos. Les potes són fermes i fortes, amb articulacions flexibles i marcades. És freqüent trobar exemples de Pastor-Galego amb un cinquè dit a les potes posteriors.


El pelatge és dens i frondós, canviant a l’hivern per un altre encara més espès que protegeix els pastors gallecs de les adversitats climàtiques. el pel sol ser color uniforme, amb un ampli ventall de possibilitats en termes de color, canyella, marró, marró, sorra, etc. Normalment són de color clar, tot i que hi pot haver exemples de pastor-gallec en colors més foscos, com la xocolata o el negre. També hi ha alguns gossos d'aquesta raça que tenen un pelatge similar al d'un llop, amb arrels més clares i puntes negres o més fosques.

Dins dels estàndards de la raça, no hi ha pastors gallecs amb taques blanques ni aquells amb grans taques blanques a la capa. La pell del Pastor-Galego és gruixuda, llisa i sense plecs que pengen de cap part del cos.

Pastor-gallec: personalitat

Com a bon gos guardià, el pastor gallec té una personalitat indiferent i uniforme desconfiat dels desconeguts. T’avisarà degudament quan altres s’acostin a casa nostra, però vés amb compte, això no vol dir que el deixis sempre fora de casa. A l’hora d’avaluar si el gos ha de romandre dins o fora, s’ha de tenir en compte que això pot causar problemes de comportament. Sigui com sigui, no s’ha de confondre la postura de la guàrdia amb l’agressivitat. El pastor gallec, com qualsevol altre gos, ha de ser socialitzat adequadament des del principi.

El pastor-gallec és especialment sociable amb aquells que viuen a la mateixa casa que ell. Ens sorprendrà amb un notable intel·ligència i sensibilitat perquè tot el que passa a la llar, inclosos els membres, sigui encara més protector i dolç amb els nens. Un cop més, amb una socialització adequada, aquest gos podrà socialitzar amb tot tipus d’animals i persones.

Pastor-gallec: cura

La cura de la pell del pastor gallec ha d’incloure entre un o dos pinzells setmanals, que ajudarà a eliminar els pèls morts, la brutícia acumulada i també a detectar ràpidament la presència de paràsits i altres problemes de salut. Pel que fa al bany, es pot donar cada un o tres mesos, segons el nivell de brutícia. Hem d’utilitzar productes específics per al bany de gossos, venuts a clíniques veterinàries o botigues d’animals. És una raça que no s’ha de preparar en cap cas, fins i tot en els mesos de més calor.

EL menjar juga un paper important en la qualitat i la salut del cabell. Es pot apostar per aliments preparats o dietes casolanes, però sempre basats en productes de qualitat. La dieta BARF, per exemple, es basa en aliments crus, és cada vegada més popular entre els tutors i sol ser molt ben acceptada pels gossos.

Finalment, és important tenir en compte que aquesta raça requereix activitat física diària per mantenir el to muscular. Hauríem de fer entre dues i quatre passejades al dia, que inclouran exercici físic i moments de relaxació, en què permetrem al gos olorar l’entorn i orinar sense estrès. També haureu de passar temps estimulant mental realitzant exercicis bàsics d’obediència, habilitats canines, esports canins o exercicis d’olor.

Pastor-gallec: educació

L'educació del cadell hauria de començar en el moment de l'adopció, socialitzant-lo mentre encara és cadell, com ja hem esmentat. Ens permetrà mostrar un comportament estable davant de tot tipus de persones, animals i llocs. Separar bruscament el pastor gallec de la seva mare o mantenir-lo tancat a l'interior pot causar diversos problemes de comportament.

Un element clau serà ensenyar-vos les ordres bàsiques per als gossos, sempre Reforç positiu, cosa que assegurarà un bon vincle i un aprenentatge ràpid. Comenceu practicant premis i retirant-los progressivament. Més endavant podeu iniciar ordres més avançades i altres exercicis complexos. Precisament per la seva intel·ligència i capacitat, us sorprendrà observar que el Pastor-Galego és un gos que aprendre i córrer a gran velocitat els exercicis proposats. Abans que sorgeixin problemes, el millor és consultar un educador o un manipulador de gossos.

Pastor-gallec: salut

aquesta cursa és ferm i resistent, que no presenten malalties hereditàries específiques de la raça. De totes maneres, això no vol dir que no hagueu de seguir els mateixos comportaments que qualsevol altre gos en termes de vacunació, desparasitació periòdica, identificació de microxips, neteja de boca i orelles. Per tant, cal seguir el calendari de vacunació, acudint periòdicament al veterinari revisions i així poder detectar possibles infeccions el més aviat possible. EL esperança de vida del pastor gallec oscil·la entre els dotze i els quinze anys.