Content
- Ratonero Valenciano: origen
- Ratonero Valenciano: característiques
- Ratonero Valenciano: personalitat
- Ratonero Valenciano: cura
- Ratonero Valenciano: educació
- Ratonero Valenciano: salut
S’utilitzava històricament per matar plagues de rosegadors que perjudiquen agricultors i camperols, Ratoneros Valencianos o Gos Rater Valencià, com es coneixen a la comunitat valenciana, eren freqüents en cases rurals i granges, així com en magatzems i sitges, on protegien els conreus i els grans. Avui han continuat entrant a les llars de ciutats petites i grans, unint-se a moltes famílies que els adoren per la seva viva personalitat i el seu desig d’aventura. Són companys fidels i intel·ligents quan saps controlar el seu marcat nerviosisme. T’explicarem tot això i molt més en aquest article de PeritoAnimal, així que continua llegint per obtenir més informació sobre característiques del gos Ratonero Valenciano.
Font
- Europa
- Espanya
- Esvelta
- musculós
- sempre
- orelles llargues
- joguina
- Petit
- Mitjà
- Genial
- Gegant
- 15-35
- 35-45
- 45-55
- 55-70
- 70-80
- més de 80
- 1-3
- 3-10
- 10-25
- 25-45
- 45-100
- 8-10
- 10-12
- 12-14
- 15-20
- baix
- Mitjana
- Alt
- Fort
- molt fidel
- Intel · ligent
- Actiu
- Tendre
- Nens
- pisos
- Cases
- senderisme
- Vigilància
- Teràpia
- Esport
- Curt
- Llis
Ratonero Valenciano: origen
el seu origen remot Data del segle XVI, quan alguns relats de l’època el van retratar com un animal típic de camperols i propietaris. Amb el pas dels anys, el seu nom va canviar, ja que durant el segle XVII també es deia "gos albellons", és a dir, "gos de rasa", literalment "gossos petits que serveixen per lladrar als que passen o que entraran a una casa" ; anteriorment també es coneixia com a "canis villicus" o "gos del jardí", cosa que destaca el seu paper en el medi natural. Altres denominacions són "ratero valenciano".
A causa del vostre grans habilitats com a caçadors, els gossos Ratoneros Valencianos s’utilitzaven per caçar rosegadors com la rata d’aigua, molt apreciada en aquella època d’escassetat pel seu ús en consum, utilitzant-se en elaboracions tan habituals com la coneguda paella.
la cursa era reconegut oficialment el 2004 per la Federació Canina Espanyola, tot i que ja va debutar en una exhibició canina el 1994 i posteriorment es va crear el Club Español de Ratonero Valenciano - CERVA. Actualment, la raça encara no està reconeguda per la Federació Cinològica Internacional.
Ratonero Valenciano: característiques
La raça Ratonero Valenciana figura a la secció 1 del grup 3: terriers grans i mitjans. Malgrat aquesta categoria, es tracta d’una raça petita, ja que el seu pes ideal oscil·la entre els 4 i els 8 kg i la seva alçada sol ser d’entre 30 i 40 cm en els mascles i entre 29 i 38 cm en les femelles.
La vostra el cos és quadrat i filós, amb extremitats rectes i primes. Malauradament, la seva cua se sol amputar, conservant algunes de les primeres vèrtebres, no obstant això, cal assenyalar que es tracta d’una pràctica cruel i innecessària, que perjudica greument la socialització de l’animal ja que impedeix l’ús de la cua com a mètode de comunicació, a més de possibles motius de salut. De la mateixa manera, l'amputació de cua i orella està prohibida a molts països.
D’altra banda, i continuant amb les característiques físiques del Ratonero Valenciano, les orelles són triangulars i erectes, força destacat en comparació amb la seva cara estreta, amb una forta picada de tisora. Amb els ulls marrons ovalats, que no sobresurten del cap, el seu pelatge pot ser de diversos colors, com el negre, el blanc, la xocolata, el foc o la canyella, sent individus tricolors freqüents, generalment negres amb foc i taques blanques. El cabell és curt, amb un màxim de 2 cm de llarg i fi.
I finalment, tot i que poden semblar pràcticament iguals, molta gent confon el Ratonero Valenciano amb el Ratonero Andaluz, ja que els seus colors solen ser els mateixos i el seu aspecte físic també. No obstant això, hi ha una gran diferència entre ells, que és la seva mida, sent els valencians considerats gossos petits, com dèiem, i els andalusos són mitjans.
Ratonero Valenciano: personalitat
Els Ratoneros valencians són animals molt actiu i inquiet que necessiten activitats i jocs. Són uns guardians excel·lents, ja que borden als desconeguts que s’atreveixen a acostar-se a la casa i la mantindran segura són valents i no tenen por dels desconeguts. A més, són companys de joc excel·lents per als nens, sempre que tots dos siguin educats en respecte mutu i que la seva relació es basi en l’amor i la diversió.
Viouslybviament, quan parlem de la personalitat del gos Ratonero Valenciano, no podem obviar que es tracta d’animals. molt intel · ligent, que s’utilitzen des de l’antiguitat al camp i a la caça, però que avui també s’han incorporat a diversos sectors, com els animals de teràpia. De la mateixa manera, són afectuosos, curiosos i nerviosos, i és per aquest darrer tret que es recomana especialment per conviure amb nens.
Ratonero Valenciano: cura
Com amb totes les races, heu de vigilar els ulls, el nas, la boca, les cames i les orelles del vostre Ratonero Valenciano. No és un animal que llença molt, però el raspallat setmanal redueix encara més la quantitat de pèl que es pot alliberar a casa. També ho és vital per proporcionar activitat física necessari per mantenir la calma i l’equilibri, de manera que caldrà portar-lo a passejar i passar temps jugant a jocs que li permetin alliberar la seva energia corrent i saltant. Tot això és especialment necessari per als animals que viuen en apartaments o zones urbanes, ja que, tot i que s’adapta perfectament a la vida dels apartaments, heu de vigilar que tingui les hores d’activitat necessàries. Recordeu que es tracta d’una raça de gossos molt activa i nerviosa.
Una altra de les cures del gos Ratonero Valenciano és La dieta, ja que el vostre menjar ha de ser equilibrat i equilibrat, sempre en funció del vostre nivell d'activitat i del vostre estat de salut, per evitar patir obesitat. Així mateix, és necessari fer revisions veterinàries freqüents i seguir les pautes de vacunació establertes. Com que és un gos de mida petita, és propens a l’acumulació de tàrtar, per la qual cosa també es recomana netejar bé les dents i realitzar una higiene dental quan sigui necessari.
Ratonero Valenciano: educació
A causa de la seva curiosa personalitat, és fàcil captar l’atenció del Ratonero Valenciano i ensenyar-li diversos trucs i habilitats, sent força habitual veure cadells d’aquesta raça a proves d’agilitat, ja que la seva barreja de velocitat, agilitat i docilitat els converteix en excel·lents competidors d’aquest tipus de circuits. De fet, aquest tipus d’activitats, a més de l’educació avançada, ajuden a mantenir Ratonero Valenciano mental i físicament estimulat, de manera que són més que recomanables evitar un gos hiperactiu, estressat o ansiós.
Cal tenir en compte que, com que són Terriers, poden ser animals sobretot territorial. Per tant, si voleu incorporar un gos nou a la casa, heu de seguir algunes pautes per evitar possibles ensurts i visites urgents al veterinari. Com que els Ratoneros valencians no tenen por de ningú, si s’enfronten a un gos més gran, per exemple, poden patir mal.
Quant a l’educació bàsica del gos Ratonero Valenciano, serà fonamental socialitzar-lo correctament per evitar problemes com l’esmentat anteriorment i per mantenir-vos equilibrat. A més, a causa de la seva intel·ligència i personalitat molt activa, no serà difícil dur a terme les ordres bàsiques de convivència, sempre mitjançant un reforç positiu. Els càstigs i els crits mai no aporten bons resultats.
Ratonero Valenciano: salut
En general, els Ratoneros valencians són gossos molt forts amb salut de ferro, però, igual que amb qualsevol altra raça, cal estar atents per detectar i evitar diversos problemes. A causa del seu pelatge curt i fi, cal anar amb compte en períodes freds, ja que la vostra mascota estarà més exposada a la hipotèrmia.
A malalties hereditàries les més freqüents són la displàsia de maluc o colze, la malaltia de Von Willebrand, que afecta la capacitat de coàgul de la sang i l’hipotiroïdisme. Per detectar-los a temps, és fonamental prendre una medicina preventiva adequada, visitar regularment el veterinari i seguir les instruccions de l’especialista.