Remei per a un gos picor

Autora: John Stephens
Data De La Creació: 21 Gener 2021
Data D’Actualització: 17 Desembre 2024
Anonim
How to avoid and solve the pecking in birds 🐤
Vídeo: How to avoid and solve the pecking in birds 🐤

Content

El comportament de ratllar és comú en els gossos, a més de jugar, dormir i alimentar-se. Tot i això, heu de tenir precaució per saber si la vostra mascota es ratlla d'alguna manera exagerat.

No hi ha cap remei específic per curar la picor en gossos, però hi ha diferents remeis que us poden ser prescrits per al tractament de l’animal, segons el seu estat clínic. No us preocupeu si en teniu gos picor a casa perquè, en aquest article d’Animal Expert, trobareu contingut per a diverses opcions medicament per a la picor de gos.

Gos picor: què fer

Abans explico com curar picor de gos, és important que presteu atenció a alguns aspectes.


  • picor exagerada en gos: és habitual que el gos faci algunes ratllades ràpides durant tot el dia, però, si l'animal ratlla més del normal, molt sovint, durant períodes llargs, amb pèrdua de cabell i ferides, haureu de buscar un veterinari d'assistència mèdica per diagnosticar el vostre animal i expliqueu quin tractament s’adapta millor a les característiques del vostre gos.

El fet de ratllar pot ser el símptoma de diferents problemes en el cos del gos. Per tenir cura adequadament de la vostra mascota, heu d’estar informat sobre les possibles malalties que presenten la picor com a símptoma i, per tant, tractar eficaçment la picor del gos, garantint la bona salut de l’animal. Llegiu aquest article de PeritoAnimal amb informació completa sobre la picor de gossos: causes i tractament.

Pruïja en un gos per estrès i ansietat

L'estrès i l'ansietat poden ser causats per diverses situacions, com ara generar energia, estar aïllat durant llargs períodes, no interactuar amb el seu tutor o altres gossos, no jugar i pot provocar altres malalties.


L’estrès i l’ansietat són afeccions psicològiques que poden deixar-vos gos picor excessiu. A més d’aquest símptoma, el vostre gos pot tenir alguns comportaments adversos, com ara:

  • Escorça excessiva;
  • Llepar excessivament;
  • Sacsejar;
  • Panteixant;
  • Amaga’t;
  • Agitació;
  • Destrueix objectes.

El tipus de tractament dependrà de l’etapa d’estrès i ansietat que es diagnostiqui al vostre gos, però alguns aspectes poden indicar el millor tractament. El veterinari pot recomanar remeis basats en butirofenones, o remeis homeopàtics com Ignatia.

A més de la medicació, podeu fer algunes activitats que poden ajudar a tractar un animal amb depressió i ansietat, com ara: prestar més atenció, fer exercici, jugar més amb el gos, entre d’altres.


També hi ha alguns productes naturals que poden ajudar a tractar un gos amb depressió i ansietat, ja que redueixen l’estrès de l’animal. Un dels productes més utilitzats és la camamilla. Té el potencial de relaxar l’estrès dels gossos, a més de tenir propietats que ajuden a reduir els problemes del sistema gastrointestinal. La camamilla es pot ingerir en forma de te i per això necessiteu:

  • 250 ml d’aigua bullida;
  • 1 cullerada de camamilla.

Barregeu la camamilla amb l’aigua bullida anteriorment, espereu que es refredi, coleu-la i el te de camamilla i estarà llest per ser consumit pel vostre animal. A més, hi ha altres productes que també tenen avantatges, com ara:

  • Civada: la civada té propietats que relaxen els animals i redueixen l’estrès. La civada es pot afegir al menjar de l’animal cuinat o cru, només cal barrejar-lo amb el menjar del gos.
  • Espígol: l’espígol s’utilitza com a tranquil·litzant per a éssers humans i animals, per les seves propietats. Només cal dissoldre una gota d’espígol on l’animal pugui olorar-lo, no és necessari que l’ingereixi. S’aconsella deixar caure una gota d’espígol (i no més!) Al llit on dorm l’animal.
  • Herba de Sant Joan: L'herba de Sant Joan té propietats que poden controlar l'ansietat i la depressió en els gossos. L'herba de Sant Joan es pot trobar en forma de tintura o càpsula i es pot afegir a la dieta del vostre cadell.

Gos picor i nafres

Una de les principals causes de picor i vacances de gossos és la sarna. Una malaltia de la pell causada per àcars que a més de deixar la vostra gos amb picor a la pell i nafres, pot provocar taques vermelles al cos de l’animal. Els principals símptomes que causa la sarna són:

  • Envermelliment i inflamació de la pell;
  • ratllades constants;
  • Fregueu contra objectes i el sòl per obtenir alleujament;
  • Pèrdua de gana;
  • Gran pèrdua de pes;
  • Pèrdua i aprimament del cabell amb zones completament sense pèl;
  • Peeling de la pell;
  • Llagues i butllofes de la pell;
  • Mal olor a la pell;
  • Pell seca, escorçada i gruixuda en els estadis més avançats de la sarna.

Hi ha alguns factors que poden convertir el vostre gos més propens a la sarna i inclouen:

  • Falta d’higiene (al medi ambient i al gos);
  • Baixa immunitat;
  • Menjar de baixa qualitat;
  • Contacte constant amb animals infectats.

Quan el gos tingui diagnosticat de sarna, el veterinari us pot recomanar els millors remeis per tractar la malaltia i la picor del gos. Els principals fàrmacs indicats són els acaricides, generalment la ivermectina, la selamectina, la moxidectina i la milbemicina oxima.

A més d’aquests medicaments, podeu optar per remeis casolans com l’àloe vera, que redueixen la sensació de picor i ajuden a curar la pell del vostre gos. Utilitzar Aloe vera com a remei casolà per a gossos amb pruïja, haureu de realitzar el següent procediment:

  1. Netejar la regió amb aigua i sabó suau per a ús veterinari;
  2. Apliqueu suc d’Aloe vera a la ferida.

Aquest procediment es pot repetir 3 vegades al dia. Es recomana l’aplicació d’àloe vera, un altre nom que rep aquesta planta ferides superficials.

Un altre remei casolà per a la picor dels gossos que podeu utilitzar és l’oli d’all diluït en aigua. Aquesta substància té un potencial antibacterià i ajuda a matar els àcars que causen la sarna. Només cal aplicar una mica de la substància a la regió afectada.

La picor en un gos pot ser al·lèrgica?

El procés al·lèrgic és causat per una resposta del sistema immunitari del gos a una substància que ha estat en contacte recentment. Aquestes substàncies poden ser diverses, com pol·len, herbes, llavors, saliva de paparres, saliva de puces, productes químics de neteja, ingredients alimentaris, entre d’altres.

Símptomes d’al·lèrgia als gossos

Els principals símptomes d’al·lèrgia en gossos són:

  • Irritació de la pell;
  • Envermelliment de la pell;
  • Acumulació de cera a les orelles;
  • Esternuts freqüents;
  • Vòmits;
  • eructe;
  • Diarrea;
  • Pèrdua de gana.

Una de les malalties al·lergèniques més freqüents entre els gossos és la dermatitis atòpica, una malaltia inflamatòria causada per una al·lèrgia a substàncies del medi ambient on es troba el gos. Els animals comencen a mostrar signes d’aquesta malaltia entre els 3 mesos i els 6 anys. Alguns les races de gossos són més propenses en adquirir-lo com:

  • White Terrier;
  • Dàlmata;
  • Labrador;
  • Pastor alemany;
  • Boxador;
  • Shar Pei;
  • Bulldog francès.

Entre els símptomes d’aquesta malaltia hi ha la picor excessiva, l’aparició de ferides i lesions, la caiguda del cabell. El tractament per curar el picor de gos pot variar segons la substància que tingui al·lèrgia la vostra mascota. Tot i que no és una tasca fàcil, és essencial que esbrineu què està provocant aquesta reacció en l’animal, per evitar que el gos entri en contacte amb aquesta substància. En aquests casos, podeu comptar amb l’ajuda d’un veterinari, ja que pot ajudar-vos en la investigació de substàncies al·lergèniques per a gossos, a més de realitzar proves de laboratori.

Mentre no trobeu la causa de la picor del vostre gos, podeu utilitzar alguns remeis per a la picor dels gossos per alleujar els símptomes de les al·lèrgies i fer-lo més còmode. Es poden utilitzar medicaments prescrits pel veterinari, com ara antihistamínics, per exemple, clemastina, difenhidramina, clorfenamina, hidroxizina, ciproheptadina, cremes, xampús i locions destinades a eliminar la picor i els tractaments d’immunoteràpia del gos.

A més dels remeis tradicionals, hi ha algunes opcions de remeis casolans que podeu utilitzar per ajudar a un animal que pica per al·lèrgia, com ara:

Remei per a la picor de gos amb civada

La civada és un potent remei natural, ja que té propietats calmants i antiinflamatòries. Podeu prendre un bany de farina de civada si el vostre gos té dermatitis, ja que us ajudarà a alleujar la picor i l'envermelliment de la pell del vostre gos. A més de la civada, és ideal que utilitzeu bicarbonat de sodi al bany de la vostra mascota, ja que pot ajudar a la desinfecció i hidratació de la pell del gos. Per realitzar el bany de civada, cal:

  • 2 tasses de farina de civada;
  • 1 tassa de bicarbonat de sodi;
  • 3 tasses d’aigua.

Mètode de preparació:

  1. Barregeu la civada, el bicarbonat de sodi i l’aigua;
  2. Netejar el gos a les zones afectades amb sabó suau per a ús veterinari i aigua tèbia;
  3. Sobre la pell mullada, apliqueu la barreja de civada i bicarbonat de sodi a les zones afectades;
  4. Deixeu que la barreja actuï durant 15 minuts i, a continuació, traieu-la amb aigua tèbia.

Aquest remei es pot utilitzar fins a dues vegades per setmana.

Remei per a la picor de gos amb tel blat de moro

La farigola és una bona opció de remei natural, ja que té propietats antisèptiques, que impedeixen que les ferides causades per la dermatitis s’infectin. A més, la farigola pot alleujar el vermell i la picor de la pell del vostre gos. Per utilitzar la farigola com a remei natural, necessiteu:

  • 1 grapat de farigola;
  • 1 litre d’aigua.

Mètode de preparació:

  1. Barrejar la farigola amb aigua i bullir;
  2. Deixeu coure la barreja durant 10 minuts;
  3. Espereu que la barreja es refredi;
  4. Renteu el gos amb aigua tèbia i sabó veterinari suau;
  5. Sobre la pell mullada, apliqueu la infusió de farigola a les zones afectades.

Remei per a la picor de gos amb te de camamilla:

La camamilla és un gran remei natural, ja que té propietats calmants que poden alleujar la picor de la pell del vostre gos. Per fer te de camamilla, necessiteu:

  • 3 cullerades de camamilla;
  • 1 litre d’aigua.

Mètode de preparació:

  • Barregeu la camamilla en aigua i bulliu;
  • Coleu la barreja i deixeu-la refredar;
  • Renteu el gos amb aigua tèbia i sabó veterinari suau;
  • Sobre la pell mullada, apliqueu la infusió de camamilla encara calenta a les zones afectades;
  • Deixeu assecar la solució de forma natural.

Remei per a un gos que pica amb oholi essencial d’espígol

L’oli essencial d’espígol es pot utilitzar com a remei casolà perquè té propietats que hidraten la pell del gos, que alleuja la irritació de la pell de l’animal. A més, aquesta substància actua com a antisèptic i antiinflamatori. Per utilitzar oli essencial d’espígol, necessiteu:

  • Alguns olis vegetals com l’oli d’ametlles dolces;
  • Oli essencial d’espígol.

Mètode de preparació:

  1. Barregeu els dos olis i escalfeu la barreja;
  2. Renteu el gos amb aigua tèbia i sabó veterinari suau;
  3. Apliqueu la barreja d’oli calent a les zones afectades de la pell del gos;
  4. Deixeu que la barreja d’oli actuï durant diverses hores;
  5. Renteu l’animal de nou amb aigua tèbia i sabó veterinari suau.

Podeu utilitzar aquest remei casolà per a la picor de gossos fins a dues vegades per setmana.

Gos picor per puces

Els principals símptomes d’un gos de puces són:

  • Pruïja excessiva;
  • Inflor al voltant de la ferida;
  • Comportament de picar i llepar la pell.

Els símptomes d’atac de puces poden empitjorar si la vostra mascota és al·lèrgica a les seves picades. Hi ha diverses maneres d’eliminar les puces del gos, amb un bany constant a l’animal, utilitzant xampú antipuces, pintes especials per eliminar aquests paràsits i utilitzant anti-puces com bravecto i simparic. A més dels remeis contra les puces per a gossos, podeu optar per tractaments casolans com els següents.

Com curar la picor dels gossos amb aiguaalcohol i oli

L’alcohol funciona com a antisèptic, que deixa les puces vertiginoses i l’oli ajuda a eliminar els paràsits.

Mètode de preparació:

  1. Barregeu 2 parts d’alcohol i 1 d’oli en un recipient;
  2. Humitegeu un drap o una gasa amb la solució;
  3. Feu córrer la pell de l’animal diverses vegades.

Com curar la picor del gos amb camomila

Per fer una solució de camamilla, necessiteu:

  • 1 cullerada de camamilla;
  • 1 tassa d’aigua.

Mètode de preparació:

  1. Barregeu camamilla i aigua, bulliu la barreja i coleu-la;
  2. Introduïu un cotó o una gasa a la solució i apliqueu-lo a la pell de l’animal, especialment darrere de les orelles, la nuca i al voltant de l’anus.

Com curar el gos que pica amb froderes de cítrics

Podeu utilitzar llimona, taronja, mandarina, entre altres cítrics. Per fer aquest remei casolà per a la picor del gos, necessiteu:

  • 1/2 litre d’aigua;
  • 2 meitats de cítrics.

Mètode de preparació:

  1. Barregeu l’aigua i els cítrics i deixeu-los bullir durant dos minuts;
  2. Reduïu el foc al mínim i deixeu-ho coure mitja hora;
  3. Deixeu refredar la solució;
  4. Introduïu la solució en una ampolla de polvorització;
  5. Apliqueu la solució a tot el cos de l’animal (aneu amb compte amb els ulls del gos).

Com curar la picor del gos amb Vsuc de poma:

El vinagre de sidra de poma actua com un antibacterià i un assassí contra les puces, un gran remei per a la picor dels gossos.

Mètode de preparació:

  1. Barregeu 1 part d’aigua i 1 part de vinagre de poma;
  2. Remull el cotó o la gasa a la barreja;
  3. Passeu el cotó o la gasa per tot el cos de l’animal.

Com curar la picor del gos amb llevat de cerveser:

El llevat de cervesa modifica l’olor de la sang i el fa desagradable per a les puces. A més, té el potencial de curar les ferides causades per la picor del gos.

Mètode de preparació:

  1. Esteneu 1 cullerada de llevat de cervesa en pols sobre el cos del gos i fregueu amb aigua;
  2. Esbandiu bé el cos del gos.

Aquest article només té finalitats informatives, a PeritoAnimal.com.br no podem prescriure tractaments veterinaris ni realitzar cap tipus de diagnòstic. Us suggerim que porteu la vostra mascota al veterinari en cas que tingui algun tipus de malaltia o molèstia.